“El pessebre crea model; s’esdevé allò impensable: un pessebre de sobretaula fet realitat. L’itinerari a recórrer es succeeix d’escena en escena, sense espais buits; un disseny laberíntic que aconsegueix transportar als visitants a una altra realitat.”

El nostre Pessebre Vivent, neix pels vols del Nadal de l’any 1999, de la mà de l’agrupament escolta i guia Mascançà de Linyola. Va ser un projecte de la branca de caravel·les i els seus caps, en aquells moments format per 11 carabel·les: Gemma Rosell, Aïda Farré, Sònia Garcia, Alba Balcells, Marta Valls, Rosa Piqué, Maria Mir, M. Carme Pedra, Lara Vallés, Núria Galitó i Meri Balseéis; acompanyades per tres monitos: Ramon Maria Altisent, Carles i Marc Vallés.

La primera representació del pessebre, on s’hi escenificava el naixement i adoració, l’anunciació als pastors i l’escena de les vendores va tenir lloc la nit del 26 de desembre, sortint de la missa del Gall. Les tres escenes es van ubicar entre cal Saball, els exterirors de l’esglèsia del poble, i ca l’Escribà. Un any més tard, aprofitant el mateix escenari, el nombre de quadres ja s’ampliaria fins a quatre, introduint així una nova escenificació, del mercat, amb la participació dels monitos del cau: Carme Martí, Gerard Mercè, l’Àlex Mases o Juan Antonio Almodóvar.

Els oficis antics, es recuperen a la tercera edició del pessebre, amb la participació de la secció de llops i de ràngers de l’agrupació escolta. Ja comencen a prendre tan protagonisme, les escenes d’oficis tradicionals i artesanals, com les bíbliques. Com a evidència de l’acceptació entre els veïns del poble, la representació del pessebre s’allarga fins a tres dies, i es compta ja amb la col·laboració de diferents pares i mares de l’agrupament, gairebé una cinquantena, com a personatges figurants en cadascuna de les escenes. La valoració de la tercera edició del pessebre de Linyola es tradueix en més de 500 visitants durant els tres dies.

A partir, del tercer aniversari, l’organització del pessebre distribueix tasques i assigna responsabilitats, delegant feines específiques per a cada departament, com ara: confecció dels vestuaris, control de materials, escenografia… Es crea el primer organigrama del pessebre de Linyola, que s’anirà perfilant al llarg de les diverses edicions.

El primer handicap arriba durant la quarta edició del pessebre vivent, quan per raons de seguretat es prohibeix l’ús dels baixos del col·legi de les monges com a part de l’escenari del pessebre. L’obertura a la participació ciutadana de tot el poble, fa que el problema d’ubicació d’escenes desaparegui ràpidament. L’escenografia del pessebre creix a marxes forçades, i ja són més de trenta escenes que requereixen prop de deu dies per enllestir-ne i adequar-ne tots els detalls. Tot el poble es bolca per a un fi comú.

És en aquestes circumstàncies i davant de la magnitud que el pessebre està assolint, es crea l’associació del Pessebre Vivent de Linyola. Legalment constituïda a finals de l’any 2004, l’associació agafa el protagonisme i crea comissions de treball que encara continuen en vigència avui dia, com ara: Comissió Coordinadora, Comissió de Muntatge escènic, Comissió de vestits i figurants, Comissió de control d’objectes, Comissió de difusió publicitària, Comissió d’il·luminació i so, i Comissió d’intendència i serveis.

El col·legi de les monges, s’enderroca el mateix any 2005, i el bisbat cedeix el pati per a representar-hi algunes de les escenes. El pessebre de Linyola, sorprèn als més optimistes, i comença a fer-se un nom a fora vila. S’esdevé allò impensable, inimaginable en un principi: el pessebre crea model. Talment, un pessebre de taula fet realitat. L’itinerari a recórrer es succeeix d’escena en escena, sense espais buits; un disseny laberíntic que aconsegueix transportar als visitants a una altra realitat.

Conscientment el pessebre adopta un estil de representació que pren com a referència, el Pessebre de Sant Guim de la Plana basat exclusivament en els oficis antics. Tot i les similituds, el pessebre de Linyola, manté aquelles escenes bíbliques més importants de la tradició cristiana. Fins i tot, el Papa Joan Pau II, mesos abans de morir, atorga el seu reconeixement personal i per escrit, al Pessebre Vivent de Linyola.

A partir de la cinquena edició, la tasca del pessebre es diversifica també fora de les dades nadalenques. Amb voluntat de dissenyar quadres d’alta fidelitat històrica, s’inicien tasques de recerca documental, de patrimoni material i de cultura popular. La compra d’edicions de caràcter etnogràfic, l’adquisició de reproduccions d’estris, objectes i aparells utilitzats en oficis artesanals, les visites a museus de temàtica etnogràfica, o entrevistes a persones dedicades a disciplines artesanals; són algunes de les activitats que l’organització del pessebre du a terme en la seva tasca de fidelització amb la història antiga.

En la sisena edició, el pessebre de Linyola entra a formar part de la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, juntament amb 27 pobles més d’arreu del principat. 4.000 hores de treball i preparatius, 60 escenes, més de 300 voluntaris, 130 personatges, i 6.500 visitants (xifra rècord) col·loquen al capdavant el pessebre, quedant per darrera, altres pessebres de renom com el de Sant Guim de la Plana. Se celebren les primeres jornades culturals amb exposicions fotogràfiques o mostres de figuretes de caganers.

Però al marge de les activitats de caire cultural, el pessebre es solidaritza amb els afectats pel tsunami d’Indonèsia i Tailandia, oferint la recaptació íntegra d’un dia – 1.600 euros – a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Les hores de treball, de preparació, d’adequació i confecció de totes i cadascuna de les escenes del pessebre, han anat augmentant edició rere edició, el què ha suposat una gran dedicació per part de totes les persones que generosament hi han col·laborat. S’ha creat un seguit d’activitats que es desenvolupen al voltant del propi pessebre, que l’enriqueix i el consolida, i que de retruc ajuden al foment cultural del poble, així com a la difusió de la seva solidaritat entre associacions no governamentals.

El pessebre de Linyola ha anat complint amb les seves escenificacions al llarg d’aquests anys, a excepció de la temporada 2006 – 2007 en que no hi va haver representació. Aquesta temporada, en el Pessebre Vivent de Linyola continuem treballant amb la mateixa il·lusió i desitgem que l’activitat al voltant del pessebre no decaigui, i que serveixi d’espai intergeneracional per encabir noves idees i velles experiències.